»El deslleial Govern d’ERC té una agenda oculta per imposar la via ‘àmplia’ cap a l’autonomisme amb consellers no independentistes, escenificacions simbòliques, desinformació, intoxicació i molta mala bava»
Encara ressonen en el meu cap aquestes crues paraules de Gabriel Rufián adreçades al president Puigdemont, quan aquest encara dubtava entre escenificar una Declaració Unilateral d’Independència o convocar noves eleccions autonòmiques. Finalment, des de Junts pel Sí (els partits ERC i Junts) passant per la CUP, se’ns va fer creure que aquesta declaració política s’executaria amb totes les conseqüències que se’n deriven de la proclamació d’independència de qualsevol país que lluita pel seu alliberament. Però no va ser així, i des de llavors hem vist com la política catalana es reduïa una vegada i una altra en una escenificació simbòlica crònica i miserable que no arriba mai en lloc.
De fet, la gira d’Oriol Junqueras a Amèrica Llatina, per suposadament teixir ‘’aliances internacionals’’, o la breu trobada de Pere Aragonès amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, són un clar exemple que reforça la meva hipòtesi: ERC té una agenda oculta per imposar la via ‘’àmplia’’ cap a l’autonomisme, ja que si aquestes accions tinguessin una voluntat de reforçar la causa independentista internacionalment mai serien públiques, es mantindrien en un àmbit estrictament extraoficial per no ser boicotejades per Espanya.
Si Pedro Sánchez permet aquestes trobades amb altres Estats o amb la Unió Europea mateix, és perquè sap perfectament que aquestes no suposen cap amenaça per a la integritat territorial espanyola. Això d’ara és postureig barat. Show en estat pur per fer-nos creure que treballen per la independència, sense fer-ho.
Som a l’any 2022. Han passat cinc anys des de l’1 d’octubre i només hem anat a pitjor. Aquell 2017, els polítics, sense el nostre consentiment, van rendir-nos i van desertar de les seves obligacions polítiques. Avui, han apostat per vendre’ns definitivament als tribunals espanyols a canvi de salvar els seus pocs alts càrrecs, hipotecant el futur i dignitat de la majoria de ciutadans. D’això es tracta la falsa derogació del delicte de sedició, que amb el nou nom de ‘’desordres públics agreujats’’ posa en el punt de mira de la repressió espanyola a la ciutadania mobilitzada.
La crua realitat és que amb aquesta falsa derogació, el deslleial Govern d’ERC ens aboca a un pou més gran de repressió, persecució, arbitrarietat i autoritarisme. Són peça útil, còmplices d’aquesta neodictadura on protestar de veritat (no estèticament) serà motiu d’empresonament sense contemplacions. Si aquest acord de la rendició amb Espanya estigués avui vigent, tancaria a presó als 200 encausats per les mobilitzacions del Tsunami Democràtic que sortosament no van ser, però no només això, aquest llistat podria allargar-se molt més enllà, ja que ara no caldrà cap ‘’violència’’ per condemnar algú per aquest delicte, només caldrà una suposada ‘’intimidació’’ perquè la injustícia actuï sense clemència contra manifestants innocents.
No m’estranyaria que aquesta estratègia (sumada a les escenificacions simbòliques processistes) fos premeditada, amb l’únic objectiu de desmobilitzar els carrers, a través de la por, la intimidació institucional i enterrar qualsevol esperança d’independència. Sens dubte, aquestes 155 monedes de plata espanyola han estat ben pagades amb les poltrones, els privilegis i els bons càrrecs de masovers de la colònia espanyola.